¡Hasta la Abolición!

¡Hasta la Abolición!
VOLVEREMOS A HACER HISTORIA (Haz click en la imagen)

martes, 22 de abril de 2014

PEDIMOS A LA TIENDA "CIRC" de Tortosa QUE RETIRE LOS JUGUETES DE TEMÁTICA TAURINA (Català/Castellano)

 
Escrit en Castellà i Català:

Castellano:
  • ENVIA TU COMUNICADO PIDIENDO LA RETIRADA DE LOS JUGUETES DE TEMATICA TAURINA DE LA TIENDA "CIRC" de TORTOSA:
La tienda de juguetes "CIRC" de Tortosa sigue con su exposición de juguetes taurinos (juguetes de correbous, plaza de toro y ahora hasta capotes, espadas...). Ya desde Libera! y Plataforma Iniciativa Animalista se envió un comunicado pidiendo su retirada, pues son juguetes que incitan a la violencia, al maltrato, al sexismo; y una tienda para niños que patrocina charlas sobre la Educación a través del juego y que venda este tipos de juguetes de temática taurina es inadmisible. Su respuesta desde la tienda fue del todo incongruente, pues su único argumento era la tradición, claro que no tienen ninguno más. Invitamos a que a nivel personal cada persona envíe un comunicado a la tienda mostrando su desacuerdo y pidiendo su retirada del mercado. 

Dirección: Calle Sant Ildefons, 843500 Tortosa
Teléfono 877 05 63 88
E-mail: esole@circ.esSitio web: http://www.circ.es/


Mi comunicado: 

La búsqueda de una vida más humana debe comenzar por la educación...

Por ello somos muchas las personas que luchamos por educar en las emociones y en la empatia hacia el resto de animales humanos y no humanos. Queremos un mundo libre de explotación, libre de crueldad, de esclavitud. Queremos que la tradición cruel deje de llamarse arte o fiesta, porque lo único que se enseñan en esas fiestas llamadas Correbous, Toros ensogats o embolats es violencia, maltrato y sufrimiento. Para algunos tradición y dinero, para el toro y aquellos que amamos a los animales, esclavitud y sufrimiento. La tradición cuando esta manchada de sufrimiento y maltrato deja de ser educativa y no hace falta ir muy lejos para ver claramente que este tipo de festividades como los correbous el toro padece gran estrés y es maltratado. No podemos promover "tradiciones" por muy arraigadas que estén, donde un animal sufre. Ni es ético, ni es educativo.

Vuestra tienda es muy bonita y realmente al entrar entras en otro mundo, un lugar mágico... No manchéis vuestra imagen. 

Educar a los niños es mostrarles la verdadera naturaleza, la esencia y que aprendan a ver en el reflejo de los demás su propio reflejo, claro también en los animales no humanos.

Como ciudadana en Tortosa y Integradora social, ver que en vuestro comercio vendéis juegos que incitan a la violencia y al maltrato, como es els correbous i ahora juegos de plazas de toros, banderillas y capote etc, realmente me ha impactado y me entristece. Que promováis charlas educativas con el fin de que los padres sepan que juguete deben elegir para sus hijos, para que estos desarrollen su inteligencia, crezcan con unos valores éticos y sanos, ya que mediante el juego crecemos, aprendemos... y ver como tenéis en vuestro escaparate este tipo de juegos taurinos y Especistas, para mi y para la mayoría de las personas con un mínimo de sensibilidad y visión clara de la realidad, es totalmente contradictorio.

Por todo esto, yo me sumo a pediros que retiréis este tipo de juguetes taurinos de vuestros escaparates. Porque si realmente os preocupan los niños y su bienestar emocional y su crecimiento positivo, deberíais replantear vuestro negocio mas allá del dinero y el egoísmo. Sin ofender, mas allá de la tradición, desde el corazón y la conciencia.

 No existe evolución en una festividad como esta, pues una actividad donde un animal es utilizado para diversión humana a costa de su sufrimiento, provocando estrés, terror y daños físicos, esclavitud y muerte, más bien se llama involución.

Ýo desde hoy hago boicot a CIRC. Y empezamos difusión en todas las redes sociales. 


Català:
  • ENVIA EL TEU COMUNICAT DEMANANT LA RETIRADA DE LES JOGUINES AMB TEMÀTICA TAURINA DE LA BOTIGA "CIRC" de TORTOSA.
La botiga de joguines "CIRC" de Tortosa segueix amb la seva exposició de joguines taurines (joguines de correbous, places de bous i ara banderilles, espasa i altres estris i vestits de toreig etc...). Ja des de Libera! i la Plataforma Iniciativa Animalista (PIA) es va enviar un comunicat demanant la seva retirada, doncs son joguines que inciten a la violència, al maltract, al sexisme; i una botiga per a nenes i nens que porta a terme xerrades sobre l'Educació a través del joc i que vengui aquest tipus de joguines de temàtica taurina es inadmissible. La resposta que vam obtenir va ser del tot incongruent, doncs l'únic argument en el qual es basaven era la tradició, clar que no tenen cap més.

Convidem a que a nivell personal cadascú envií un comunicat a la botiga mostrant el seu desacord i demanant la retirada immediata del mercat.

Direcció:
Carrer Sant Ildefons, 843500 Tortosa
Telèfon 877 05 63 88
E-mail: esole@circ.esSitio


El meu comunicat:

La recerca d'una vida més humana ha de començar per l'Educació...

Per aquest motiu som moltes les persones que lluitem dia a dia per educar en les emocions i l'empatía cap a la resta d'animals humans i no humans. Volem un mon lliure d'explotació, lliure de crueltat, d'esclavitud. Volem que la tradició cruel deixi de anomenar-se art o festa, per que l'únic que es mostra i ens ensenyen en aquestes festes anomenades Correbous, Toros capllaçats, ensogats, embolats, es violència, maltracte i patiment. Per algunes persones tradició i diners, per al toro i aquelles persones que estimem els animals, esclavitud i patiment. La tradició, quan esta tacada de patiment i maltracte deixa de ser educativa i no fa falta anar massa lluny per veure clarament que aquest tipus de festivitat com els correbous, el toro pateix gran estrès i es maltractat. No podem promoure "tradicions" per molt arrelades que estiguin, on un animal pateix. Ni es ètic, ni es educatiu.

La botiga "CIRC" es molt bonica, mágica, i realment al entrar, de cop et veus submergit en un altre món, un lloc fantástic... No taqueu la vostra imatge. 

Educar als nens es mostrar-lis la veritable natura, l'essència i que aprenguin a veure en el reflex dels altres el seu propi reflex, clar també en els animals no humans.

Sóc ciutadana de Tortosa i com a Integradora social i Monitora en el lleure, veure que al vostre comerç veneu jocs que inciten a la violència i al maltracte, com es els correbous i ara també joc de places de bous, banderilles i altres estris i vestits de toreig etc, realment m'ha impactat i m'entristeix. Que promogueu xerrades educatives amb l'objectiu de que els pares sàpiguen quina joguina han de triar pels seus fills, per a que els infants desenvolupin la seva intel·ligència, creixin amb uns valors ètics i sans, ja que com sabem, es mitjançant el joc on creixem i aprenem... i veure com teniu al vostre aparador aquest tipus de joguines taurines i Especistes, per a mi i per la majoria de persones amb un mínim de sensibilitat i visió clara de la realitat, es totalment contradictori.

Per tot això, jo em sumo a demanar-vos que retireu de forma immediata aquest tipus de joguines taurines dels vostres aparadors i deixeu de vendre'ls. Per que si realment us preocupen els nens i el seu benestar emocional i creixement positiu, hauríeu de replantejar el vostre negoci més enllà dels diners i l'egoisme. Sense ofendre, més enllà de la tradició, des de el cor i la consciència.

No existeix evolució en una festivitat com aquesta, doncs una activitat on un animal es utilitzat per el divertiment humà a costa del seu patiment, provocant estrès, terror i danys físics, esclavitud i mort, té un altre nom: involució. 

Jo, des d'avui faig boicot a CIRC. I comencem difusió a totes les xarxes socials.





A per l’abolició dels correbous, una necessària engruna

Mai al Principat s’havia iniciat una campanya pels drets dels animals no humans des de la base, des de la reclama popular d’una part conscienciada i disposada d’un territori. I quan les persones volen organitzar-se per lluitar per alguna cosa no hi ha millor eina inicial que una assemblea, per les garanties i transparència democràtica que ofereix. Assemblees de gent disposada a actuar per obsequiar amb el seu temps i esforç un futur més just i igualitari a tota la societat… Estic parlant de la gent de les Terres de l’Ebre (TE), cansades d’agressions al seu territori, fartes de sentir-se històricament menystingudes per l’administració, exasperades per repetides incursions foranies que no volen respectar la seva opinió i decisions, i també embafades per alguns autòctons, una minoria que practica i pregona la taurofòbia fins a la sacietat, que arriba a asfixiar l’ambient i que aixeca dics al riu del progrés social, ètic i moral a la terra d’en Panxampla.
Però aquesta altra minoria activa que coneix a la perfecció l’obvietat de Margaret Mead, sap que aquest riu Ebre, lo riu, desbordarà violentament com ho advertia Bertold Brech i arrossegarà cap a l’ostracisme la rèmora i la reressaga que conté. L’últim avís en aquest sentit fou el passat dia 30 de març després de la gran mobilització entre Sant Jaume i Deltebre… Una minoria activista si, però que per sort compta amb el recolzament de lamajoria social.
Doncs aquesta minoria, amb aquests i altres desitjos, va obrir un altre front de lluita a les TE i van celebrar quatre assembles obertes per l’abolició dels correbous, una per cada comarca durant 3 mesos, amb la il·lusió i la força que et dóna el fet d’estar creant, construint, eixamplant la llibertat… i és per això que van ser un èxit les convocatòries. En elles es va decidir que no només volien aturar el maltracte al seu territori, sinó arreu del país, però que en ser un país esquarterat, per estratègia política, el Principat en seria el subjecte prioritari.
D’aquesta manera férem la crida per assistir a Barcelona, que fou la culminació de l’experiència en una darrera assemblea unitària, i persones de tot el Principat vingueren per auxiliar la resta de comarques on s’hi practica la tauromàquia menor. Així doncs el Garraf, el Barcelonès, el Bages, la Garrotxa, la Selva i l’Alt i el Baix Empordà quedaren cobertes i les línies d’actuació garantides, perquè aquesta no és una tradició exclusiva de les TE ni de la resta dels PPCC, sinó una d’internacional. De les assemblees, de caire teòric i estratègic, a la pràctica, i per a l’acció cal coordinació. Així ha nascut la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous a Catalunya (CAC) com el projecte que aixopluga les activistes abolicionistes d’aquest tros de país.
Ni nosaltres som “antitaurines” ni ells són “taurins”. Taurines som les que volem els bous indòmits, incòlumes, i antiaturins, tauròfils o tauròfogs els qui els volen torturats i morts. Hi han mots i significats que ens els han segrestat del diccionari, furtats i pervertits pels discriminadors, així la paraula “llibertat”, de bracet amb la paraula “tradició”, ens obsequia amb la destrucció total de la primera. Pels tauròfils, a l’igual que pels mutil·ladors de clítoris o pels concubinaris, la llibertat per practicar la seva la tradició passa per la violació sistemàtica de tots els drets de la víctima. Diuen els tauròfils que en ple segle XXI no és pot prohibir ni abolir, oblidant interessada i reiteradament que sense l’execució d’aquestes paraules ara mateix tindria un negre per esclau, una dona submisa i esparracada i les LGTBI amb les venes tallades dins un armari. XXI no significa progrés per a ells, saben que és l’últim segle del que disposen per adoctrinar als infants cap a la caverna més retrògrada.
Per la lluita pels drets dels animals no humans serà una engruna, no salvarem als toros de la seva tortuosa mort, però ja no existirà la tortura pública de ningú en cap festa popular del nostre poble, amb i per això, per al nostre projecte social i polític a curt termini, serà molt necessària.
Necessària pels bous, subjecte directe de la nostra lluita, perquè empatitzem i ens solidaritzem amb el seu sofriment gratuït, per injust i innecessari abans no hagin de passar pel turment de l’escorxador. Procurem no ser unes demagogues i també lluitem per la fi del seu esclavatge, sigui amb la finalitat que sigui, tot i que en el punt embrionari que es troba el moviment per l’alliberament animal al nostre país, sé que estem lluny d’evitar que els bous, a l’igual que la resta d’espècies sota el jou ramader, neixin per a ser explotats i violenta i lentament assassinats per al nostre altrament innecessari i contraproduent consum.
Necessària perquè és l’excepció legal, el forat negre on s’amaga la dimissió ètica de bona part de la classe política que fa que es vulneri l’actual llei de protecció animal catalana.
Necessària per ajudar a acabar amb models econòmics mafiosos basats en l’explotació i la discriminació. La tauromàfia és a la vegada una secta que, per sort, és minoritària arreu, però gratificada amb els nostres impostos i recolzada política i econòmicament pels capitalistes més desequilibrats i al servei de l’ala dura de l’especisme, dels sàdics i els masclistes que mantenen i justifiquen l’engranatge sanguinari que engreixa la maquinària de la desigualtat i el patiment d’aquest sistema social imposat.
Necessària perquè ens hi juguem la qualitat moral de tot un país, l’avenç i el progrés sociocultual del nostre poble, els fonaments que hauran de permetre en el futur una relació igualitària i biocèntrica amb la humanitat i la resta d’espècies animals, l’execució del dret i el valor intrínsec que tenim tots els éssers vius sensibles i la natura en el seu conjunt.
Necessari dir-vos a les persones que organitzeu la tortura dels bous a tots els PPCC (penyes i comissions taurines) que en gaudiu, feu-ho perquè se us acaba, aviat només els podreu martiritzar en la clandestinitat dins les ramaderies, els temples dels vostres líders espirituals pels qui tanta dilecció sentiu. En endavant, si voleu continuar barrejant el concentrat d’adrenalina i testosterona, si voleu demostrar “valentia” davant les persones que us importen, no sento gens ni mica dir-vos que ja no ho podreu fer a lloms d’un ésser preciós, mansuet i innocent. Si mai us avorriu, que en cap cas se us acudeixi, no opteu per tenir l’aterradora idea d’ensogar-vos o embolar-vos per tal de seguir amb la dèria d’aquesta infame tradició, us faríeu un mal que no li desitjo a ningú, i queda clar que tampoc a vosaltres. Com de clar ha de quedar que no us detesto per la persona que sou en relació amb les humanes (sempre i quan no en discrimineu a cap per motiu de classe, ètnia o sexe), heu de saber que combatem l’actitud i la responsabilitat que teniu front al turment que infligiu a l’espècie bovina. Admiro al Che i a Madiba, però també els hagués combatut (al seu costat en la lluita per l’alliberament humà) en la seva relació discriminatòria cap a la resta d’animals. Els meus somnis polítics també us inclouen.
Als aficionats (en major o menor grau) als correbous, dir-vos que les animalistes som de la festa, i de gresques ben esbojarrades, que no us enganyin quan us diuen que acabarem amb ella, només es tracta d’una lleu reconversió que ni notareu. Al 96% de les viles principatines també gaudim de la companyia de bous i demés bestiari, que sapigueu que ens empaiten i fins i tot ens escupen foc! No us mostreu displicents i us feu mala sang si us recomano que esdevingueu partícips dels elements patrimonials populars que més us puguin agradar dels seguicis, com el valor, el coratge i la força de les castelleres, l’emoció d’escriure i entonar versots, garrotins, albades, nyacres, gloses o l’agilitat per ballar una jota, que participeu en les plantades d’arròs, i fora festes, la fusió del seny i la rauxa dels esports d’aventura, començant per fer una travessia pels Ports o una altra per l’art de la creació, un foli en blanc que, com la llibertat, no té més límit que el respecte absolut per tota expressió i forma de vida.
Diré a ambdós destinataris que apareixeu als meus somnis polítics, i que aquests també inclouen els meus desitjos (també polítics) per aconseguir una societat que superi l’especisme, que quedi abraçada a la vida i abandoni la crueltat. En aquest sentit us emplaço a entregar la soga, els encenalls i la brea, a que us dissolgueu i que contingueu els esforços per lluitar al nostre costat, del costat de la classe treballadora de la qual en formeu part per tal de fustigar els privilegis dels qui ens oprimeixen i, en el context actual, aconseguir que almenys no ens retallin els pocs drets que tanta sang ens ha costat d’aconseguir entre totes. Perquè “bouers”, valentes són les qui lluiten cada dia per un món més just i igualitari, les qui estimen les fràgils, les explotades i les oprimides, les qui hi empatitzen i s’hi solidaritzen, valenta és la gent que per aquesta causa entrega el seu temps i s’hi juga la vida, la integritat física o la presó. Valenta és la persona que defensa els dèbils, i els animals no humans són sens dubte els éssers més fràgils i vulnerables que habiten el nostre planeta.
Per què faig referència als privilegis als que us convido a combatre? Doncs perquè són els mateixos que penseu tenir sobre els bous i que volem eradicar. Heu o bé hauríeu d’entendre l’imperatiu moral bàsic de no fer als demés el que no voldríem que ens fessin a nosaltres. El bou no us ha fet res, no actueu en legítima defensa, actueu sota criteris discriminatoris als que us empeny la vostra sensació de poder i domini sobre aquests pacífics i juganers animals. El poder basat en la força pensa tenir sempre la raó, oblidant, és clar, l’imperatiu que citava. Rebutgeu la nefasta tradició d’aquelles generacions mortes que oprimeix com un malson el cervell dels vius i continueu amb la històrica tradició de lluita contra els qui ens oprimeixen com a classe i com a poble, aquesta sí, una tradició que hauríeu de recuperar per urgent i necessària.
No volem que el toro pateixi la tortura que li infligiu, no volem classes gratuïtes de sadisme a la canalla, no volem miralls on es reflecteixi la normalització de la discriminació i el maltracte públic, m’oposo radicalment a ensenyar als meus alumnes cap lliçó de doble moral, no vull més esquizofrènia social i hipocresia institucionalitzada.
Serà una necessària engruna per als toros, però un antecedent i un avenç moral per la societat, amb l’esperança de marcar el camí pel final d’aquesta malaltissa tradició a la resta dels Països Catalans. Van caure les corrides com ho faran els correbous, anem a per totes i no defallirem, fins a l’abolició sempre.
  Toni Teixidó és membre de la Plataforma Iniciativa Animalista (PIA)
http://pobleviu.cat/2014/04/22/a-per-labolicio-dels-correbous-una-necessaria-engruna/

Comença la campanya que abolirà la tortura a les nostres festes!

El Principat i el dia 1 del final dels correbous

El Principat i el dia 1 del final dels correbous
Ni l'arrencada de les vacances ni el doble festiu van evitar que més de mig centenar de persones secundessin ahir diumenge la convocatòria per la celebració de la cinquena i última de les assemblees abolicionistes dels correbous.

El lloc triat va ser Barcelona, ciutat prou ben comunicada com per poder facilitar el desplaçament de les activistes de tot el país, doncs l'assemblea d'ahir fou unitària, i n'estigueren especialment convocades les persones residents a les localitats on es celebra aquesta tradició dins les seves festivitats.
I van venir des de les Terres de l'Ebre i les Terres de Ponent, passant pel Bages i fins a les comarques nord orientals de Girona, tot el Principat va voler conèixer de primera mà l'experiència de les assemblees obertes de les Terres de l'Ebre, i no només conèixer, sinó participar-ne i actuar, doncs un cop superat amb nota el procés assembleari, el moviment pels drets dels animals als Països Catalans compta des d'avui mateix amb el naixement de la Coordinadora Abolicionista dels Correbous de Catalunya (CAC), transformació natural de l'assemblea unitària.

Amb l'elecció de les portaveus Anna Carbonell, activista reusenca de Libera! i Toni Teixidó, tarragoní membre de la Iniciativa Animalista (PIA), ambdues militants polítiques i socials, responsables alhora de l'activisme animalista que es realitza al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre amb les seves organitzacions, la CAC queda representada de forma pública.
A l'acte es va poder comptar també amb la participació destacada de Jesús Frare (Falles sense Tortura) i Leonardo Anselmi (Plataforma Prou). D'altra banda l'organització territorial recaurà en les coordinadores d'activisme, distingint les cinc responsables de les Terres de l'Ebre, les dues de les comarques de Barcelona i el parell més a les de Girona.

Se'n va assenyalar l'activa participació de les assistents, l'empenta i l'emoció de saber-se partícips d'un altre procés històric en relació a la lluita per la defensa dels drets dels animals.

Així doncs, ja podem conèixer les línies de treball que guiaran la campanya fins a l'abolició a tota Catalunya, remarcant la importància d'aquest procés per estar en joc l'ètica i la qualitat moral d'un tros de la nostra nació.

L'assemblea va aprovar per unanimitat les tres etapes d'aquesta campanya:
En primer lloc la fase de socialització per tal de mostrar a la població la realitat socioeconòmica que s'amaga rere aquest negoci. En aquest sentit, es realitzarà un tour de conferències a tots els municipis afectats i a les capitals comarcals d'aquelles comarques implicades malgrat no acullin la pràctica dels correbous. També es proposaran debats populars i s'hi incidirà amb intencions informatives clarament abolicionistes dins les programacions de festa major com a lògiques defensores de la festa popular, pacífica, creativa i reivindicativa, donant suport i teixint aliances amb a la comunitat cultural i tradicional de les folgances de tots els Països Catalans.

En segon lloc i, de forma paral·lela, des de la CAC es denunciarà aquells fets que vulnerin la llei de protecció animal més enllà de la regulació del reglament. Afirmen que són moltes les aportacions logístiques de persones afectades pels correbous a la seva vila, fet que demostra que la gent està perdent la por a les pressions tauròfiles, així com el destacat nombre d'informacions rebudes que són peça clau per tal de poder portar de forma optima les investigacions i la denúncia social en aquells territoris.

La fase final serà l'abolicionista que, per qüestions d'estratègia política no es farà pública fins que n'arribi el seu idoni moment.

Per acabar, la CAC explica que té la mirada i la solidaritat posada en les lluites de les germanes del País Valencià i de la Serra de Tramuntana de l'illa de Mallorca que batallen contra la mateixa tortura animal.

http://iniciativaanimalista.cat/index.php/item/2276-el-principat-i-el-dia-1-del-final-dels-correbous

lunes, 24 de febrero de 2014

“Boloencierros” de Mataelpino, sin cuernos y a lo loco

¿Se imaginan correr un encierro, pero en vez de delante de un toro, ante una bola gigante como Indiana Jones? 


Las fiestas de San Bartolomé en esta pedanía de El Boalo se caracteriza por su alto valor ecológico, altas dosis de imaginación y participacion ciudadana. Con un programa tan variado como económico, el protagonista es el "boloencierro": una rápida carrera delante de una enorme bola construida con diversos materiales.

Sí, es lo que hacen los vecinos y visitantes de Mataelpino. Lo llaman “Boloencierros”, una iniciativa pionera en la Comunidad de Madrid que consiste en corren delante de una bola de 3 metros de diámetro fabricada con diversos materiales, como explica el concejal de Desarrollo Local, José Ángel Guerrero.

Una carrera rápida, ya que se hace desde una pendiente, e inofensiva, que atrae no sólo a los vecinos sino a los visitantes de pueblos de alrededor. Tal es el éxito del “boloencierro” que este año, estrena su versión infantil con una bola inferior para los más pequeños. Aunque las fiestas duran hasta el 24 de agosto, los “boloencierros” sólo se celebran el fin de semana.

Todo ello es posible a la participación ciudadana, ya que un grupo de 80 vecinos son los encargados que fabricar dichas bolas. Población con principios ecológicos, protectora de los animales y el medio ambiente, por lo que los fuegos artificiales se sustituyen por proyecciones para no alterar la vida de aves protegidas de la Sierra de Guadarrama. Asimismo, el programa de festejos cuenta con un espectáculo audiovisual con vapor, títeres, conciertos, paellada, juegos de humor amarillo, deportes, gigantes y cabezudos... 








EL MONTSIÀ TAMBÉ DIU "NO" ALS CORREBOUS

Video-Noticia: https://www.youtube.com/watch?v=bVc8LaMCIF4

Una vintena de persones van acudir dissabte passat al Casal Municipal (Teatre) d'Amposta per tal d'unir-se a la segona assemblea oberta. 

Després del Baix Ebre, li va tocar el torn al Montsià, i les participants van poder expressar les seves opinions i propostes, tot aportant un debat constructiu que va donar continuïtat a l'assemblea celebrada el mes passat a Tortosa.

El projecte avança, i les línies de treball estan cada cop més definides per poder arrencar la campanya per l'abolició dels correbous de forma òptima.

Així mateix informem que, per tal d
e poder adaptar-nos al calendari de les accions dels diversos grups de treball, ja tenim les dates i les poblacions on es celebraran les pròximes assembles obertes: la tercera assemblea es realitzarà a Móra d'Ebre el proper 9 de març, i la quarta i última es farà a Gandesa el 22 del mateix mes.



Fonthttps://www.facebook.com/PlataformaIniciativaAnimalista

martes, 18 de febrero de 2014

2na ASSAMBLEA OBERTA per l'ABOLICIO DELS CORREBOUS a les Terres de l'Ebre



Ja hi ha data per la segona assamblea oberta a les Terres de l'Ebre oberta a TOTES les persones de les Terres de l'Ebre i el Baix Maestrat partidàries de l'abolició dels correbous al territori. 
Durant l'assemblea comenten que seguiran tractant les línies d'actuació, les formes de participació, les propostes, els dubtes, la viabilitat, etc; y no es necessari haver participat a la 1ª assemblea per assistir a la vinent.

La convocatoria es per aquest dissabte 22 de febrer, a les 17h, al Casal Municipal (Teatre), Ctra. Simpàtica, 6. AMPOSTA. 


LA CONVOCATORIA ALS MEDIS:
http://www.festadirecte.cat/segona-assemblea-per-labolicio-dels-correbous-a-les-terres-de-lebre/
http://feest.es/2na-ASSEMBLEA-OBERTA-per-lABOLICIO-dels-CORREBOUS-a-les-Terres-de-lEbre-Amposta-CT-22-02
http://www.naciodigital.cat/delcamp/ebrediari/noticia/1567




ÉXIT a la PRIMERA ASSEMBLEA OBERTA per l'ABOLICIÓ DELS CORREBOUS a les Terres de l'Ebre

La Plataforma Iniciativa Animalista, organitzadora de la trobada, remarca que no s'oposa a la festa, sinó a la tortura animal.

Properament preveuen organitzar xerrades en diferents municipis per intentar que el debat torni a sortir al carrer.



Una trentena de persones va assistir aquest diumenge, a la primera assemblea oberta per l’abolició dels correbous. La majoria de persones que hi han acudit són particulars, que volen sumar esforços i organitzar-se per tal de marcar un full de ruta contra, segons han explicat, l’explotació i el maltractament dels bous al territori. Malgrat ser coneixedora dels defensors d’aquests espectacles, la plataforma està convençuda que hi ha una “majoria silenciosa” que s’hi oposa. En aquest sentit han destacat que cal socialitzar el debat i tornar-lo a treure al carrer. La Plataforma Iniciativa Animalista, amb el suport de l’Associació Animalista Libera!, organitzarà més trobades com aquesta.



Es va celebrar diumenge passat, 19 de gener de 2014. Gent d’Iniciativa Animalista i Libera! poguérem participar en una assemblea oberta organitzada per gent del territori, amb més de 30 persones vingudes de tots els racons de les Terres de l’Ebre, que se les estimen i que volen cultura sense tortura, lliure de correbous. Com volem cultura sense tortura al País Valencià, lliure de bous al carrer. El principal objectiu de l’assemblea és bastir un projecte ebrenc per a l’abolició dels correbous. Serem la gent del territori qui generarà el debat, qui proposarà les accions, qui mobilitzarà la ciutadania i qui aglutinarà els suports i solidaritats de tot el moviment antitaurí i animalista a tot el món. Ja s’han constituït i s’han posat en marxa els primers grups de treball.

Als pobles i territoris on patim els linxaments organitzats dels bous al carrer i les places, hi ha un sector taurí que vol semblar molt gran i fort, quan realment no ho és. Ocupa abusivament el temps i l’espai, ocupa els programes de festes. Ocupen els carrers i mantenen la gent presonera a les seves cases. Amb les places pels correbous, ocupen grans solars a prop dels habitatges, on hem de sentir els crits desesperats dels bous ofegats per la gent que els espanta, els maltracta, se'n riu...

Volen que semble que tothom els recolza, malgrat que la gran majoria de la població no ho fa. Volen que semble que mantenen una vella tradició i, a la vegada, la introdueixen allí on fa dècades que no s’ha fet o, com és el cas del País Valencià, en alguns llocs on havien tingut la sort de no acollir mai una tortura pública de bous. Volen que semble que és un moment de festa i alegria, quan és una forma de brutalitat controlada per efectius de policia local, protecció civil i serveis sanitaris. Vandalisme pur i dur amb el beneplàcit de l’autoritat, que pot presidir els linxaments des de les llotges d’honor i els balcons dels ajuntaments amb total indiferència cap a les víctimes agredides.


Volen que semble l’única alternativa de festa, quan hi ha milers de formes de fer festa sense tortura. Volen que semble que compleixen reglaments que no compleixen mai. Volen que semble un signe identitari que s’ha de mantindre a tot preu, però els autèntics signes d’identitat són aquells que la gent fa en germanor i sense fer mal a ningú. Volen que semble un regal, quan és el negoci d’una poca gent que s’omple o espera omplir-se les butxaques.


Fins i tot, el negoci del maltractament i la tortura animal vol semblar la víctima. No tenen cap problema en cridar, protestar o amenaçar. Molta gent que no vol ser còmplice de la tortura taurina pensa que està davant d’un gran mur, d’una injustícia enorme capaç de reproduir-se una i altra vegada amb total impunitat, amb diners públics, protegida pels poders polítics i cuirassada davant la justícia.


Les assemblees com les de diumenge també serveixen per a què aquestes persones no es vegen soles, per a què coneguen més gent com elles que estan disposades a fer alguna cosa. Hi ha molt de treball per a fer: s’ha de mostrar la realitat dels correbous, la mort de centenars de bous cerrils o salvatges cada any; la llarguíssima llista de bous que pateixen greus ferides, que es trenquen les banyes contra una paret mentre intenten fugir, que es trenquen les potes, que es desplomen de cansament i de por, que s’ofeguen quan els tiren a la mar diguen el que diguen els reglaments; el gran nombre d’accidents que pateixen els éssers humans implicats, de les morts... També s’ha de parlar del cost, ocult o dissimulat (policia, neteja, logística, assegurances, treball administratiu) o pagant la “festa” directament dels pressupostos públics.


Tot això i molt més és el que començarà a fer el moviment de les Terres de l’Ebre, que es convertirà en un referent de la lluita. Com es digué en aquesta reunió plena de ganes i il•lusions, d’ací un temps es parlarà d’ella com el primer pas cap a l’abolició decidida i volguda per la majoria. Perquè les Terres de l'Ebre criden que “lo riu és vida” i que “los correbous són mort”, que volen continuar sent partíceps de la construcció de les futures Terres de l'Ebre on està clar que no hi ha cabuda per la cultura de la tortura i per la tradició del sadisme. Serà com la primera reunió per a la constitució de la Plataforma Prou!, que va iniciar el camí cap a l’abolició de la tortura taurina a les places de bous i que va fer del Principat un lloc millor i més just.


Font: http://in.directe.cat/pels-drets-dels-animals/blog/11427/i-assemblea-oberta-per-labolicio-dels-correbous-a-les-terres-de-lebre



La noticia als mitjans de comunicació: